i Antoni Massana i Bertran | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Antoni Massana i Bertran

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i organista català.
Barcelona, 1890 — Raïmat, Segrià, 1966

Vida

Estudià piano amb E. Granados i F. Marshall, composició amb E. Morera i C. Taltabull, i harmonia aplicada al folklore amb F. Pedrell. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot el 1922. Tot seguit anà a Roma, on estudià música sacra i cant gregorià. En tornar a Catalunya, exercí com a mestre de capella, organista i professor a Barcelona. Com a compositor cultivà tots els gèneres musicals i destacà especialment en els camps de l’oratori i l’òpera. Es considerava ell mateix un neoromàntic, continuador de l’escola alemanya de R. Wagner i R. Strauss, i també reconeixia la influència de C. Debussy. Entre els anys 1949 i 1953 viatjà per diversos països de l’Amèrica del Sud, on donà a conèixer la seva obra. El 1947 s’estrenà a Mallorca l’òpera Nuredduna, inspirada en el poema La deixa del geni grec, de M. Costa i Llobera, i amb llibret de Miquel Forteza, i el 1953, al Gran Teatre del Liceu, l’òpera Canigó (1934-35), basada en l’obra homònima de Jacint Verdaguer, amb llibret de Josep Carner. Més tard enregistrà aquesta darrera obra amb la discogràfica La Voz de su Amo. Altres composicions destacables de la seva àmplia producció són la cantata Aclameu Jahvè (1922), els oratoris Montserrat (1926) i La creació (1943), Elegia a Debussy per a piano i orquestra de cambra (1920) i el Concert per a violoncel i orquestra (1938).

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Colomer, Consuelo: Antonio Massana y Bertrán (1890-1966), I centenario de su nacimiemto: ensayo biográfico, Albatros Ediciones, Valencia 1989
  2. Crespí i Gonzàlez, Joana: Catàleg del fons Antoni Massana de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992
Col·laboració: 
NPR

Llegir més...