i Manuel Oltra i Ferrer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Manuel Oltra i Ferrer

Música
música mús
Compositor valencià, establert a Catalunya.
València, 1922

Vida

Inicià els estudis musicals el 1936, i els revalidà posteriorment a l’Escola de Música de Barcelona, de la qual fou professor des del 1958 i sotsdirector del 1973 al 1981. Catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga, la seva activitat docent ha deixat empremta en un gran nombre d’alumnes. Ha estat professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres. La seva activitat docent s’ha desenvolupat paral·lelament a la de director de diverses entitats corals i folklòriques. Precisament en el seu catàleg predominen les obres immerses en temàtiques populars, en forma d’harmonització de cançons tradicionals (interpretades per la majoria de formacions corals del nostre país) o de creació de nombrosos ballets populars, sardanes i obres que s’han constituït com a canòniques en el repertori coral català. Entre aquestes cal citar el Bestiari (1957), basat en poemes de Pere Quart. Tanmateix, la seva producció comprèn obres concertístiques amb un llenguatge fortament impregnat d’academicisme. El 1994 obtingué el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.

Obra

Música instrumental

Sonata-Fantasia, vl., pno. (1942); Sonata per a piano (1947); Sonatina per a flauta i piano (1950); Suite, orq. de c., fl. (1953); Rapsòdia per a piano i cobla (1953); Contradansa, cobla (1955); Sonata per a violoncel i piano (1959); Variacions característiques, pno. (1959); Mortis saltatio, suite coreogràfica, orq. (1961); Doble 5 suite, instr. de c., qnt. vent (1962); Montmagastre, cobla, orq. (1970); L’Alimara, poema simf., 2 cobles, perc. (1983); Fantasia i marxa pomposa, cobla (1988); Tres estacions, fl., pno. (1989); Simfonia esparsa, orq. (1989); Berceuse et rondeau, qnt. metall (1990); nombroses obres petites per a cobla i unes 30 sardanes

Música vocal

Barquejant, v. blanques, orq. (1945); Tres andaluzas, cor (1954); Bestiari, cor (1957; Pere Quart); La serra, cor, v. solistes, orq. (1958; Alcover); Cantata, cor infantil, cobla, perc. (1959); Psalmus brevis, doble cor, orq. (1967); Tres canciones de amor, cor (1971; García Lorca); El timbaler del Bruc, cor infantil i cobla ampliada (1995; N. Albó); diverses cançons i nombrosíssimes harmonitzacions de melodies tradicionals per a cor o per v. solista i pno.

Col·laboració: 
OPT
Llegir més...