i Jaume Pahissa i Jo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Jaume Pahissa i Jo

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i musicòleg català.
Barcelona, 1880 — Buenos Aires, 1969

Vida

Estudià arquitectura i, paral·lelament, música. Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera. Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol. Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida, amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona. El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida. També compongué obres per a orquestra, les quals dirigí ell mateix, com ara A les costes mediterrànies o El camí. Altres òperes seves que tingueren, com la primera, una bona acollida són Canigó -segons text de J. Verdaguer i llibret de J. Carner-, Gal·la Placídia, amb llibret d’Àngel Guimerà, La morisca, sobre un text d’Eduard Marquina, o Marianela, amb llibret dels germans J. i S.A. Quintero, basat en el text de B. Pérez Galdós. Les tres darreres foren estrenades al Gran Teatre del Liceu. També feu aportacions interessants al gènere simfònic amb l’obra Sinfonía II (Sinfonietta) i, sobretot, amb l’avantguardista Suite intertonal, on assajà el politonalisme i l’atonalisme, teoria harmònica que no desenvolupà, però, posteriorment. Paral·lelament a l’activitat compositiva, dugué a terme una important tasca com a crític musical en publicacions com "La Publicitat", "Pèl & Ploma", de Catalunya", "Mirador", "Las Noticias", "Catalunya Nova", "Radio Barcelona" -totes a Barcelona- o "El Sol", de Madrid. El 1933 ocupà la càtedra de cultura general i estètica musical del Conservatori del Liceu. El 1935 fou nomenat professor de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1936, sotsdirector i, posteriorment, director de la mateixa institució. El 1937 s’exilià a l’Argentina, on a més de dirigir els concerts de Radio El Mundo i fer nombroses conferències, es dedicà a l’ensenyament i la investigació musicològica, sense abandonar la tasca compositiva. També escriví diversos llibres, entre els quals cal esmentar Espíritu y cuerpo de la música (Buenos Aires 1945), Los grandes problemas de la música (Buenos Aires 1945) i Vida y obra de Manuel de Falla (Buenos Aires 1947). Com a director d’orquestra dirigí, entre altres formacions, l’orquestra del Teatre Municipal de Buenos Aires (1947) i l’Orquestra Simfònica del SODRE, uruguaiana. Es dedicà a difondre la seva obra i el 1946 Marianela fou presentada al Teatre Colón de Buenos Aires. El 1951 ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i el 1962, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Obra

Música incidental

Èdip rei (1901; Sòfocles), Prometeu encadenat (1903; Èsquil), La presó de Lleida (1906; A. Gual); Canigó (1910; J. Carner), Don Gil de las calzas verdes (1955; Tirso de Molina)

Altres obres escèniques

Gal·la Placídia, òpera (1912; A. Guimerà); Marianela, òpera (1923; B. Pérez Galdós); La princesa Margarida, òpera (1928; A. Gual); Noces a muntanya, ballet (1939); Danzas de la madrugada del Carnaval, ballet (1954)

Orquestra

El combat, poema simfònic (1900); Estudi simfònic (1898); Canto y cortejo nupcial (1900); A les costes mediterrànies, obertura (1904); Simfonia I per a orquestra de corda (1905); El camí, poema simfònic (1909); Obertura sobre un tema popular català, ’El rabadà', obertura (1917); Nit de somnis, poema simfònic (1920); Sinfonía II (Sinfonietta) (1921); Suite intertonal (1926); Sis cançons catalanes, orq. de cambra, pno. (1932); La calesita (1939); Somni d’infant, orq. de c., pno. (1947)

Cambra

Fughetta, vl., vla., vlc. (1900-05); Sonata per a violí i piano (1906); Petita suite, vl., vla., vlc., cb. (1919); Quartet, qt. de c. (1933); Nocturno, vlc., pno. (1937); Pastoral, vlc., pno. (1948); Melodía pastoral, vl., vla., pno. (1948); Dos canciones del campo, qnt. de vent (1955); Adagio per a violí, violoncel i piano (s.d.)

Piano

Sonata fantasía (1904); Seis pequeñas fugas a dos voces (1916); Preludio (1916); Peces espirituals (1917-21); Dos danzas catalanas (1939); Piezas infantiles (1943); Piezas poéticas (1951); Noche de navidad (1955); Escenas románticas (s.d.)

Guitarra

Melancolía, guit. (1950); Pequeña melodía, guit. (1967); Tres temas de recuerdos para guitarra (s.d.)

Música vocal

Humanal camí, 1 v., pno. (1900; J. Pahissa); Balades, 1 v., pno. (1900-06); La nit és muda i freda, balada, 1v., pno. (1900); La presó de Lleida, cor (1902); Amor Iesus, cor mas. (1903); Madrigal, cor (1905); Per un bes, lied, 1 v., pno. (1908; J. Lleonart); L’adeu de les fades, S., orq. (1910); El bastó, lied, 1 v., pno. (1920; J. Pijoan); Cançó de fada, lied, 1 v., pno. (1925; R. Llates); El record, 1 v., pno. (1926; T. Garcés); Himno cooperativista, cor (1927); Seis canciones, 1 v., pno. (1927-40; J. Pahissa); La bandera, cor mas. (1929); Madrigal ’A la manera d’El Tasso', S., A., pno. (1930; López-Picó); Blancs, negres, grocs, 1 v., pno. (1933; Casas Carbó); Himno, cor, orq. (1938); Canciones populares catalanas, 1 v., pno. (1940); Tres villancicos catalanes, S., orq. (a. 1941); Seis canciones españolas, 2 v. blanques (1941); Canción de la vendimia, cor, pno. (1941); Endreça a la Capella Clàssica de Mallorca, cor (1948); Dos canciones, cor fem. (1956); A la verge bruna de Montserrat, cor (1956)

Bibliografia

  1. Aviñoa, X.: Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1996
  2. Marco, T.: Historia de la música española: siglo XX, Alianza Editorial, Madrid 1983

Complement bibliogràfic

  1. Aviñoa i Pérez, Xosé: Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1996
  2. Albert i Torrellas, A.; Nicol, Eduard; Pahissa i Jo, Jaume: Diccionario de la música Ilustrado, Central Catalana de Publicaciones, Barcelona 1927?
  3. Pahissa i Jo, Jaume: Vida y obra de Manuel de Falla, Ricordi Americana, Buenos Aires 1947, 1956
  4. Pahissa i Jo, Jaume: Armonización de bajos y cantados dados, Ricordi Americana, Buenos Aires 1951
  5. Pahissa i Jo, Jaume: Manuel de Falla, Museum; Bungay-Clay, London 1954
  6. Pahissa i Jo, Jaume: Manuel de Falla / Jaime Pahissa, Ricordi, Buenos Aires 1961
  7. Pahissa i Jo, Jaume: Espíritu y cuerpo de la música, Lib. Hachette, Buenos Aires 1945
  8. Pahissa i Jo, Jaume: Sendas y cumbres de la música española, Lib. Hachette, Buenos Aires 1955
  9. Pahissa i Jo, Jaume: Los grandes problemas de la música, Editorial Poseidón, Buenos Aires 1945
  10. Pahissa i Jo, Jaume: La música y el hombre, Don Bosco, Barcelona 1980
  11. Pahissa i Jo, Jaume: Cultura general y estética musical, Imp. de la Casa Galve, Barcelona 1935
Col·laboració: 
NPR

Llegir més...