i Antoni Planàs i Marca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Antoni Planàs i Marca

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i violoncel·lista català.
Reus, Baix Camp, 1890 — Barcelona, 1980

Vida

Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. Formà part com a violoncel·lista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà. Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena. Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars. També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les sardanes per a cobla Acariciant (1921), Dissabte de Glòria (1923), El Cavall Bernat (1926), Tardorenca (1926), Dolç esplai (1926), Sant Jordi (1928), Blaugrana (1949), Carmelitana (1956), Campanar de Gràcia en joia (1964), Nostres muntanyes (1966) i Pastoral Lleidatana (1966), i les sardanes per a cor Dissabte de Glòria i La sardana santa. Algunes d’aquestes obres li valgueren premis importants, com ara el del Concurs Patxot i el de la Festa de la Música Catalana.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Vicente, Gil: Representación del auto de la Sibila Casandra [música de Antonio Planás], Archivo Histórico de la Ciudad, Barcelona 1941
Col·laboració: 
ROO

Llegir més...