Germà de Conrad, fou deixeble de J.M. Soler i escolà a Montserrat (1913-14). Amplià els seus estudis per correspondència amb el compositor francès M.J. Canteloube, segons la línea de la Schola Cantorum de París, mentre era intèrpret de trom peta a La Principal de la Bisbal (1923-40). Posteriorment, establert a l’estranger (1947-61), continuà la seva tasca com a compositor. La seva obra ha tingut ressò principalment en l’àmbit de la música de cobla, si bé el seu estil, adaptat als gèneres per als quals compongué, oscil·là entre diversos llenguatges. Així, en les sardanes més populars, com A saltar, El Moreno i el Rosset o El bruel de Pals, signava amb el pseudònim Pau Marons. Amb la glossa El comte Garí fou guanyador del premi Sant Jordi l’any 1932. Cal destacar-ne les sardanes Antònia (premi Figueres 1924), Pastoral i El petit Emili, si bé en l’àmbit sardanístic ha estat popular per obres espectaculars com Tramuntanada o Ventada de març.