OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Joaquim Serra i Corominas

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i pianista català.
Peralada, Alt Empordà, 1907 — Barcelona, 1957

Vida

S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M. Àngels Corominas. El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll. Millet i, més tard, d’E. Morera. També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E. Toldrà. A catorze anys compongué la sardana La primera volada, i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied. Esdevingué el compositor més jove guardonat amb els premis Sant Jordi de música de cobla, instaurats pel Foment de la Sardana, amb obres com la sardana per a dues cobles A Montserrat (1926) o la suite Impressions Camperoles (1927), una obra considerada entre les de més qualitat artística dins els repertoris de música de cobla, i que introduí importants innovacions en el gènere pel que fa als aspectes formal, tímbric i discursiu. En el gènere clàssic el 1926 fou guardonat en el V Concurs Musical de la Fundació Concepció Rabell i Cibils pel Trio en mi, obra que s’interpretà l’any 1928 en l’acte d’inauguració de la nova seu de l’Escola Municipal de Música. Des d’aquell moment, encara estudiant, la seva producció experimentà un gir cap a un desplegament instrumental ampul·lós, amb obres per a orquestra simfònica o per a una, dues o tres cobles, que culminà l’any 1931 amb Variacions per a orquestra i piano, el títol més important de la seva producció, si bé poc conegut. Acabats els estudis, actuà com a pianista amb el quartet Roig Galindo, i l’any 1933 fou pianista acompanyant a Ràdio Associació de Catalunya, emissora de la qual esdevingué poc després director musical, càrrec que mantingué fins el 1938. Després de la Guerra Civil fou víctima de la depuració política del règim franquista i no pogué exercir la seva professió més que en àmbits privats i en conjunts nocturns. El 1945 assumí la direcció de la Cobla Barcelona i l’any següent col·laborà puntualment amb el Ballet de Paul Goubé com a instrumentador, pianista i director musical. Director musical de l’Esbart Verdaguer a l’època en què M. Cubeles n’era coreògraf, realitzà múltiples arranjaments per a cobla i orquestra i creà obres per a ser coreografiades dins un concepte d’espectacle total, com La presó de Lleida, per a dues cobles, o El carnestoltes, per a orquestra. El 1948 fou sol·licitat per l’Institut Juli Garreta per a impartir un curs d’instrumentació per a cobla, com a resultat del qual el 1956 se n’edità un tractat, vigent encara l’any 2000. El 1952, a causa d’una tuberculosi, es retirà al sanatori del Brull, i posteriorment, a Castellterçol. Un cop refet (1954) fou contractat -avalat per Rafael Ferrer- com a director de discoteca a Ràdio Nacional d’Espanya. La seva obra, de talla noucentista, s’inscriu en un estil tonal clàssic amb aportacions lliures; hi explorà àmpliament la música de cobla, de manera que n’ha esdevingut l’autor de referència. Compongué també peces ballables i de música espanyola i arranjaments, que no incloïa en el seu catàleg personal. En la darrera etapa de la seva vida conreà principalment la sardana, segellant un model formal i estilístic de concert. Fou guardonat amb nombrosos premis, tant en els gèneres clàssics com en la música per a cobla. L’obra de creació, seleccionada i precatalogada per ell mateix, consta de noranta-sis composicions: sardanes, nou obres per a cobla, catorze lieder, cinc peces corals, quatre ballets, quatre obres per a orquestra, dos obres per a piano, dos obres líriques i un trio.

Obra

Música de Cambra

Trio en mi, pno., vl., vlc. (1926)

Cançons

Camp de Fajol, v., pno. (1925); Cançó, v., pno. (1930); Idil·li de la fruita galana, cor mixt (1931); La nena de la rotllana, cor mixt (1931); Capvespre, cor mixt (1931); Confidència, cor mixt (1937); Als nens petits, cor mixt (1937); L’elegia d’una rosa, v., pno. (1938); Cançó voluble, v., pno.(1938); El sonet als llavis, v., pno. (1938)

Obres líriques

Tempesta esvaïda, 3 actes (1934); A Montserrat tot plora, 1 acte (1935)

Orquestra

Romàntica, petita orq. (1928); Variacions per orquestra i piano, petita orq. (1931); El Carnestoltes, ballet (1949); Doña Inés de Castro, ballet (1950)

Piano

Tres peces breus: 1. Paisatge. 2. Pastor enamorat. 3. Cançó de bressol (1932)

UNA Cobla

Impressions camperoles, suite (1927); Dansa de Fadrins (1955); Puigsoliu, poema simf. (1957)

Dues cobles

La fira, esbós simf. (1929); La Presó de Lleida, poema simf. (1948)

Tres cobles

Introducció i dansa, esbós simf. (1930)

Sardanes

Nombroses sardanes, entre les quals: Cant de joia (1925); Germanor (1926); Maria (1926); Vora el rierol (1926); A Montserrat, 2 cobles (1926); La noia alegre que no sap plorar (1928); Remembrança (1928); Esplais (1931); Evocació (1932); Ofrena (1934); Joiosa! (1936); Tendreses (1936); Rocacorba (1936); Apassionada (1936); Margarida (1945); L’Ermita Vella (1946); La meva Joaquima (1946); Cavalleresca (1947); Primaveral, 2 cobles (1947); En Cacaliu (1948); Ofrena a València (1948); Elegia (1948); Noces d’or (1949); Empordanesa (1950); Vells amics (1951); Roses del Brull (1953); Recordant Vic (1954); Aura d’Abril (1954); Els gegants de Castellterçol (1954); Sabadell (1955); Clavell Morenet (1955); El Xicarró (1955); Sota els Pins del Pujolet (1955); Maria del Claustre (1956); Guissona (1956)

Obra

Tractat d’instrumentació per a cobla, Barcelona 1956

Bibliografia

  1. Cubeles, M.: Joaquim Serra i Corominas, col·l. "Clàssics de la sardana", Obra del Ballet Popular, Barcelona 1976
  2. Padrosa, I. i Ramió, C.: La nissaga dels Serra, GISC, Girona 2000

Complement bibliogràfic

  1. Premis "Joaquim Serra" 1977: Festa de la sardana, 1977?
  2. Cubeles, Manuel: El meu record de Joaquim Serra, Edigraf, Barcelona 1979
  3. Padrosa i Gorgot, Inés; Ramió i Diumenge, Concepció: La nissaga dels Serra, GISC (Grup d’informadors sardanistes de Catalunya), 2000
  4. Serra i Corominas, Joaquim: Tractat d’intrumentació per a cobla, Gràf. Marina, Barcelona 1957
Col·laboració: 
CRD

Llegir més...