OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Josep Valls i Royo

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor català.
Barcelona, 1904 — Le Havre, França, 1999

Vida

Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J. Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll. Millet, violoncel amb J. Soler i harmonia amb E. Morera. El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb A. Roussel i V. d’Indy, mentre es guanyava la vida com a violoncel·lista. En establir-se la República a Espanya, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol. Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al costat dels republicans. El 1939 retornà a Le Havre, on residí la resta de la seva vida dedicat a la composició musical. El seu llenguatge té influències de la música popular catalana, de la música francesa i de la polifonia antiga. Referint-se a la seva obra deia que li interessava donar un caràcter nacional a la seva música sense perdre el que pogués tenir d’universal. Volia que fos una música definitòria del país i que, amb possibles arrels populars, tingués un esperit de major abast. Algunes de les seves obres han estat mereixedores d’importants guardons, com el Concert per a quartet de corda i orquestra, que el 1931 guanyà el premi Edward Garret Mac Collin de la Musical Found Society de Filadèlfia.

Obra

Orquestra

Cinc peces breus per a orquestra (1929); Concert per a quartet de corda i orquestra (1931); Simfonia (1935); A Garreta (1936); Concert per a violoncel i orquestra (1943); Concert per a piano i orquestra (1963); Jocs a l’aire lliure (1986)

Cambra

2 qts. de c.: núm. 1 (1950), núm. 2 (1955); 2 sonates per a vl. i pno.: núm. 1 (1977), núm. 2 (1993); Trio de cordes (1983)

Piano

Ostinati (1970); Humoresca (1983); Jovenívoles (1985)

Veu i orquestra

Cant d’una presència (1957; J. Carner); Estances, v. i orq. (1967; C. Riba); Flauta de jade I i II, v. i orq. (1968; J. Carner i M. Manent); Càntic de Dèbora, oratori (1976); Cant de Simeó, v., cor i orq. (1981)

Veu i piano

Cançó del gener (1935; J. Carner); Invenció del bes (1935; J. Carner); Mater pulchra (1935; J. Carner); Tres cançons populars catalanes (1938); Quatre cançons per a veu i piano (1945; J. Verdaguer)

Col·laboració: 
NPR / JMQ

Llegir més...