Estudià solfeig, piano i orgue amb B. Andreu. Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832. Aconseguí una certa fama com a improvisador. Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició. L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista. Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques.