i Krzysztof Penderecki | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Krzysztof Penderecki

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor polonès.
Debica, Polònia, 1933

Vida

Estudià composició amb F. Skolyszewski i, després, amb A. Malawski i S. Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia (1954-58). En aquest mateix centre exercí de catedràtic de composició i fou rector (1972-87). També impartí classes a Essen, fins que el 1968 es traslladà a Berlín gràcies a una beca. És doctor honoris causa per moltes universitats i ha obtingut nombrosíssims premis, entre els quals el Príncipe de Asturias de les arts (2001). Sovint dirigeix les seves pròpies composicions. Ja des del principi de la seva carrera compositiva fou un avançat creador d’amalgames sonores d’extraordinari efectisme. Després d'Epitafium Artur Malawski in memoriam, la peça de graduació estrenada el 1958, encara amb algun deix acadèmic, les obres que escriví -Psalmy Dawida (Salms de David), Strophy, Emanations - presenten ja els estils bàsics dels anys seixanta, alguns dels quals ha mantingut fins a l’actualitat: ús de clústers, tècniques noves d’emissió sonora, tant per a les cordes com per al vent, perllongament de les notes i sobreposició a diverses altures dels sons i fins i tot experiències electròniques, amb una especial atenció al tractament de la percussió. També el tractament de les veus, sobretot en el terreny coral, té una importància decisiva en la seva obra, no tan sols per l’ús de tota mena de possibilitats vocals, sinó per la voluntat d’utilitzar textos vinculats al fet religiós o universalista. Penderecki ha dedicat bona part de la seva producció a la música religiosa, entre la qual destaca la Passio secundum Lucam (1962-65), que obtingué un extraordinari ressò internacional. A la seva estrena a Barcelona el 1969, a Santa Maria del Mar, hi assistí el mateix compositor. Altres peces d’aquesta època com el Dies Irae (oratori en memòria de les víctimes d’Auschwitz, 1967), Utrenja (1969-71), el Magnificat (1974), el De profundis (1977) o fins i tot la seva primera òpera, Els dimonis de Loudun (1968-69), estan igualment immerses en el context religiós, en el qual excel·lí posteriorment Rèquiem polonès (1984). La seva obra orquestral, amb set simfonies de desigual valor, s’inicià al final dels anys cinquanta, i aviat arribà al cim amb partitures com Anaklasis, per a cordes i percussió (1960), Threnos (dedicat a les víctimes d’Hiroshima, 1960), Polymorphia (1961), Fluorescenses (1962) i De natura sonoris I i II (1966 i 1970). En l’obra concertant destaquen els diversos concerts per a violí (1976-77), per a viola (1984) i per a violoncel. Durant els anys vuitanta i noranta, la seva música s’anà instal·lant en una còmoda reelaboració de les seves pròpies fórmules i en un impuls inventiu menys vigorós. Cal destacar l’òpera Die schwarze Maske ('La màscara negra', 1984, estrenada el 1986 a Salzburg), el Concert per a flauta (1992), el Concert per a violí núm. 2 (1995) o el Quartet per a clarinet i trio de cordes (1993). Al llarg de la seva carrera, Penderecki ha anat canviant la seva imatge renovadora i d’avantguarda (però ja interessada en les formalitats de la música antiga) per una escriptura molt més lligada a la tonalitat, però dilatant les formes i jugant amb les possibilitats tímbriques, sense oblidar el marcat paper expressiu dels instruments solistes. Potser és en el tractament coral on encara manté algunes de les seves propostes dels temps de la Passió, que continuen produint un gran efecte de contrast i d’expressivitat.

Obra

Òpera

Die Teufel von Loudun ('Els dimonis de Loudun', 1969); Paradise Lost (1978); Die schwarze Maske ('La màscara negra', 1986)

Oratoris

Passio et mors Domini nostri Jesu Christi secundum Lucam, S., Bar., B., narrador, triple cor, cor infantil, orq. (1965); Dies Irae- oratorium ob memoriam in perniciei castris in Oswiecim necatorum inexstinguibilem reddendam, S., T., B., cor, orq. (1967); Utrenja, v. solistes, doble cor, cor infantil, orq. (1969-71); Kosmogonia, S., T., B., cor, orq. ('Cosmogonia', 1970); Simfonia núm. 7, ’Les set portes de Jerusalem’ (1996)

Orquestra

Epitafium Artur Malawski in memoriam (1958); Threnos (Tren Ofiarum Hiroszimy) ('Plany fúnebre per les víctimes d’Hiroshima', 1960); Anaklasis (1960); Fonogrammi, fl., orq. de cambra (1961); Polymorphia (1961); Fluorescenses (1962); De natura sonoris (1966); De natura sonoris II (1970-71); Actions, banda de jazz (1971); 2 concerts vlc. i orq. (núm. 1, 1971-72; núm. 2, 1982); Concert per a violí (1976-77); Adagietto (1979); Christmas Symphony (1979-80); Concert per a viola (1983)

Altres obres instrumentals

3 Miniatury, vl., pno. (1959); 2 qt. de c. (1960; 1968); Mensura sortis, pno. (1964); Capriccio per Siegfried Palm, vlc. (1968); Capriccio, tb. (1980); Trio (1990-91); Concert per a flauta i orquestra de cambra (1992); Quartet amb clarinet (1993)

Música vocal

Psalmy Dawida, cor, conjunt instr. ('Salm de David', 1958); Dimensionen der Zeit und der Stille, 40 v., 40 instr. de c., perc. ('Dimensions del temps i del silenci', 1960); Stabat Mater, triple cor (1962); Magníficat, B., 7 v. masc., cor, cor infantil, orq. (1974); De profundis, cor, orq. (1977); Te Deum, v. solistes, cor, orq. (1979-80); Rèquiem polonès, v. solistes, cor, orq. (1984); Veni creator, cor (1987); Benedicamus Domine (1992)

Música electroacústica

Psalmus (1961); Brygada smierci ('La brigada de la mort', 1963); Ekecheira (1972)

Bibliografia

  1. Jacobson, B.: A Polish Renaissance, Phaidon Press Limited, Londres 1996
Col·laboració: 
JCr

Llegir més...