i Al’fred Garrievic Šnitke | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Al’fred Garrievic Šnitke

Xnitke Àlfred Gàrrievitx
Música
Xnitke Àlfred Gàrrievitx
música mús
Compositor rus.
Engel’s, Rússia, 1934 — Hamburg, 1998

Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch. Ruber el 1946; després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J. Golubev i N. Rakov (1953-58). Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972. Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris (Nagasaki, 1958) i cantates. Aconsellat per P. Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals. Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de llenguatges antagònics d’una manera eficaç i suggestiva, enormement moderna (concepció poliestilística), a partir d’estructures clàssiques (com en els cinc Concerti Grossi), cosa que li feu conèixer els problemes de la dissidència. Escriví quatre concerts per a violí, entre altres peces per a l’instrument dedicades al seu amic Gidon Kremer, dos per a violoncel i també per a piano. D’altra banda, deixà set simfonies i nombrosa música de cambra. Menció a part mereixen les obres escèniques: Peer Gynt (1986), Vida amb un idiota (1990-91) o Història de D. Johann Fausten (1993-95); per a cor compongué un Rèquiem (1975) i el Concert per a cor (1984-85), així com molta música per al cinema.

Col·laboració: 
JCr

Llegir més...