i organologia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

organologia

substantiu femeníf
Música

Sumari de l’article

música mús
Branca del coneixement musical que s’ocupa de l’estudi dels instruments musicals en el seu context interpretatiu, acústic i sociològic.

Antecedents històrics

Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI. Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae, de J. Tinctoris (Nàpols, 1474-84), músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht, de S. Virdung (Basilea, 1511), i Musica Instrumentalis Deudsch, de M. Agricola (Wittenberg, 1532). Altres tractats teòrics, com el llibre de J. Bermudo Declaración de Instrumentos musicales (Osuna, 1555) i, més tard, el tractat de P. Cerone El Melopeo y Maestro (Nàpols, 1613), ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i l’ús i la tècnica dels instruments. Tot i això, no es pot parlar de tractats d’organologia en el sentit modern del mot fins l’aparició, ja al segle XVII, del Syntagma Musicum, de M. Praetorius (Wolfenbüttel, 1618), de caràcter descriptiu i pràctic, i de l'Harmonie Universelle, de M. Mersenne (París, 1636), de caràcter més científic. Alguns llibres de contingut merament descriptiu i iconogràfic completen les descripcions dels instruments que arriben al llarg del Barroc; cal recordar principalment Musurgia Universalis, d’A. Kircher (Roma, 1650), Gabinetto Armonico, publicat per F. Bonanni (Roma, 1716), i els capítols sobre lutherie publicats en l'Encyclopèdie de Diderot i D’Alembert (París, 1751-65).

L’organologia moderna

A partir del pensament positivista de la segona meitat del segle XIX, l’organologia es desenvolupà com a disciplina subsidiària de la musicologia. Malgrat aquesta dependència tradicional, no hi ha un acord general sobre una jerarquia respecte de la musicologia ja que, a mesura que l’organologia ha anat definint els seus objectius i s’ha apropat a la interpretació musical, s’ha tendit a considerar-la com una ciència paral·lela. Els passos del seu desenvolupament més recent han estat, en primer lloc, l’adopció del mètode històric, és a dir, l’ordenació dels fets i els materials documentals dins d’una cronologia direccional, cíclica o alternant basada en les diferents teories de la història. En segon lloc, la creació -iniciada per G. Adler el 1919- d’àrees sistemàtiques destinades a la investigació de l’estètica, la psicologia, l’educació musical i l’etnografia, entre d’altres. En ter cer lloc, l’ordenació cronològica estructurada al voltant de períodes històrics unificadors com ara Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, etc. (M. Bukofzer, G. Reese), reforçats amb criteris d’estil interpretatiu (A.W. Ambros, G. Adler).

Avui no n’hi ha prou de tractar l’organologia des d’una metodologia basada només en ciències culturals com la història, la sociologia, l’antropologia o la filosofia. Amb els darrers moviments "culturalistes" (Dräger, 1955) s’amplià l’àmbit de relacions a ciències auxiliars com la iconografia, la tecnologia, l’acústica, l’antropologia i les tradicions constructives.

Bibliografia

  1. Baines, A.: Woodwind Instruments and their History, Faber, Londres 1967
  2. Baines, A.: The Oxford Companion to Musical Instruments, Oxford University Press, Oxford 1992
  3. Clemencic, R.: Old Musical Instruments, Weidenfeld & Nicolson, Londres 1968
  4. Donnington, R.: The Instruments of Music, University Paperbaks, Londres 1962
  5. Escalas, R., dir.: Museu de la Música de Barcelona. Catàleg 1/ Instruments, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1991
  6. Galpin, F.W.: Descriptive Catalogue of European Musical Instruments, Nova York 1902
  7. Hornbostel, E. von i Sachs, C.: Systematik der Musikinstrumente: ein Versuch, dins "Zeitschrift für Ethnologie", XLVI, Berlín 1914
  8. Lamaña, J.M.: Los instrumentos en la música de la época del barroco, dins "Miscelanea Barcinonensia", Barcelona 1977
  9. Lamaña, J.M.: Los Instrumentos Musicales en la España Renacentista, dins "Miscelanea Barcinonensia", Barcelona 1975
  10. Munrow, D.: Instruments of the Middle Ages and Renaissance, Oxford University Press, Londres 1976
  11. Pedrell, F.: Organografía Musical Antigua Española, J. Gili, Barcelona 1901
  12. Sachs, C.: The History of Musical Instruments, Norton, Nova York 1968

Complement bibliogràfic

  1. Bosch i Humet, Eusebi: Organografía general de todos los instrumentos musicales, Ildefonso Alier, Editor, Madrid 1918?
  2. Bonastre i Bertran, Francesc; Mompou i Dencausse, Frederic: De l’organologia musical i els seus aspectes crítics: discurs d’ingrés de l’acadèmic electe Francesc Bonastre i Bertran; discurs de contestació de l’acadèmic numerari Frederic Mompou i Dencausse, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1980
  3. Pedrell i Sabaté, Felip: Emporio científico é histórico de organografía musical antigua española, Juan Gili, Barcelona 1901
  4. Cervelló i Garriga, Jordi; Autuori, Caterina: Instrumentos musicales, Parramón, Barcelona 1983
  5. Maideu i Puig, Joaquim: Instruments musicals: classificació i notícia, morfologia, característiques tècniques, particularitats sonores, evolució històrica, nomenclatura en altres idiomes, literatura musical específica, Eumo Editorial, Vic 1995
  6. Bonaventura, Teresa: Contes dels instruments de la música, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1986
  7. Blasco Vercher, Francisco; Sanjosé Huguet, Vicente: Los instrumentos musicales, Universitat de València, Valencia 1994
  8. Llimona de Gispert, Oriol: Les eines de fer música, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1972
  9. Marchand, Pierre; Font i Ferré, Núria: La música i els instruments, Editorial Cruïlla, Barcelona 1993
  10. Cerdà i Soler, Bel; Llabrés i Mulet, Jaume: La castanyeta d’anou i altres instruments, Ajuntament, Palma 1985
  11. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en la España medieval: sucinto ensayo de clasificación cronológica
  12. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastia de la Casa de Barcelona: ensayo musicológico sobre el techo de una capilla
  13. Corneloup, Marcel: L’orquestra i els seus instruments: iniciació musical a través de les grans obres, Successors de Joan Gili, Barcelona 1969
  14. Escalas i Llimona, Romà; Rossinyol i Panyella, Oriol; Bombardó i Oriol, Judit; Serra, Gabriel: Museu de la Música: catàleg d’instruments, Ajuntament de Barcelona, Regidora d´Edicions i Publicacions, Barcelona 1991
  15. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en la España renacentista
  16. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos en la música de la época del barroco
Col·laboració: 
REL

Llegir més...