A partir del 1765 cursà lleis a Praga, mentre seguia els estudis musicals amb el seu cosí, Jan Antonín, i amb F.X. Dušek. Davant de l’èxit obtingut per un ballet seu, es decidí a emprendre el camí de la música. A Viena es perfeccionà al costat de J.G. Albrechtsberger, i el 1778 ja havia encetat una carrera de pianista virtuós. L’any 1784 fundà el Musikalisches Magazin, la seva pròpia casa editora de música. El 1792 fou nomenat mestre de capella i compositor de la cort vienesa. Músic brillant i festiu, preferí seguir les passes de W.A Mozart i J. Haydn, tot i l’impuls puixant dels elements romàntics, presents en forma de citacions de la música nacional del país. La seva música de cambra mostra una vivacitat i una inventiva melòdica d’alta qualitat. Entre la seva enorme producció destaquen els quartets, les nombroses sonates per a piano o clavicèmbal, violí i violoncel (algunes sobre melodies escoceses) i les cinquanta-set sonates per a piano sol o clavicèmbal, importants en l’expansió de l’aleshores nou pianoforte. Conreà amb èxit el gènere operístic, amb títols com Telemach auf der Insel der Kalipso ('Telèmac a l’illa de Calipso'; Praga, 1798) o Judith und Holofernes ('Judit i Holofernes'; Viena, 1799). Escriví oratoris i cantates, una de les quals en honor de la coronació, a Praga, de Leopold II com a rei de Bohèmia. També deixà un bon grup de simfonies, de factura clàssica a la manera de Haydn, però amb marcats trets personals, i uns quaranta concerts per a piano o clavicèmbal, a part dels sis per a violoncel i els dos per a corno di bassetto. Així mateix, cal esmentar els notables 15 Lieder (1786) i les 12 Ariette italiane, opus 31 (a 1790).