Era nebot de l’organista Antonin Matyáš Kramár, amb el qual estudià violí i orgue a Turany. Aviat, però, començà a viatjar i, després d’una primera estada a Viena, el 1785 era a l’orquestra del comte Karl Styrum-Limburg a Simontornya (Hongria). Fou mestre de cor i organista a la catedral de Pécs, i director musical del regiment del comte Antal Károly (fins el 1791). Instal·lat a Viena el 1795, tres anys després era mestre de capella del duc Ignaz Fuchs. Entrà posteriorment al servei de l’emperador Francesc I, arribà a director de ballets de la cort (1810) i el 1818 aconseguí el càrrec de director de la música de cambra de la la mort de L. Koželuh. Compongué més de 300 obres. Seguint l’estil de W.A. Mozart i J. Haydn, fou un dels compositors txecs de més èxit a la capital austríaca, gràcies a la seva escriptura poc complexa i adaptada a la moda. Dominava la forma fugada, i els seus quartets eren considerats els millors després dels de Haydn, quant a popularitat. La seva abundant obra reflecteix una gran facilitat per a la composició i una fluctuació entre les formes clàssiques i l’expressivitat del caràcter romàntic, on donà mostres d’originalitat. Destaquen les partites, per a instruments de vent, els diversos concerts per a violí i orquestra, i el Concert per a clarinet, opus 36 (1803), entre d’altres. De les peces per a instruments de vent sobresurten els deu grups d'Harmonie-Musik, els quintets amb flauta o clarinet, i també quartets, i el Quintet amb clarinet, opus 95 (publicat el 1820). Les peces més notòries són els nombrosos quartets per a corda, de notable encant melòdic.