OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Johann Wenzel Anton Stamitz

Jan Václav Antonín
Música

Sumari de l’article

Jan Václav Antonín
música mús
Compositor, violinista i professor alemany d’origen bohemi, adscrit a l’Escola deMannheim.
Nemecký Brod, avui Havlícuv Brod, Bohèmia, 1717 — Mannheim, Palatinat, 1757

Vida

Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant. Johann rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia (1728-34). Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període. Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim. En l’orquestra d’aquesta cort feu ràpids progressos, i el 1743 en fou nomenat primer violinista. El 1744 es casà amb Maria Antonia Lüneborn, amb qui tingué cinc fills: els compositors Karl i Anton, Maria Francisca i dos infants que moriren de petits. En 1745-46 fou nomenat konzertmeister, i el 1750 passà a ocupar el càrrec de director de música instrumental, creat especialment per a ell, que l’obligava a compondre i interpretar música instrumental i de cambra per a la cort. Aconseguí elevar l’orquestra de Mannheim a la màxima esplendor: el conjunt arribà a ser la primera orquestra d’Europa, superior fins i tot a la de Viena. El 1754 viatjà a París, ciutat on aparegué en diversos concerts públics (Concert Spirituel, Concert Italien). A la tardor del 1755 retornà a Mannheim, on morí el 1757 a l’edat de trenta-nou anys.

Les composicions més importants de Johann Stamitz són les gairebé seixanta simfonies, els deu trios orquestrals i els nombrosos concerts, molts dels quals eren per a instrument solista (clavicordi, flauta, oboè, clarinet -segurament el primer concert per a aquest instrument-). La seva principal aportació al gènere simfònic fou l’adopció de l’estructura en quatre moviments (així ho feu en la majoria de les seves composicions), amb minuet i trio en tercer lloc seguits d’un presto. A més d’aconseguir certa expansió de l’orquestra, l’alliberà del baix continu i tingué molt en compte l’organització tímbrica segons les famílies orquestrals. Amb el temps anà donant entitat distintiva a la secció de vent. També posà èmfasi en els efectes dinàmics i les intensitats (crescendo i decrescendo), canviant matisos i ritmes i assolint, en definitiva, un nou estil per a la simfonia concertant, diferent ja de l’estil barroc.

Aconseguí també una gradual expansió en les estructures melòdiques: els moviments de les seves simfonies i trios es basen en formes binàries, tendint a ampliar la secció final dels moviments amb material temàtic de la primera secció (algun cop amb variacions, normalment un crescendo). Cal destacar-ne així mateix una contribució important quant a la diferenciació melòdica, rítmica i dinàmica dels temes, especialment en els primers moviments (els segons, lents, són més homogenis), característica que es considera més aviat una influència de l’obertura d’òpera italiana i no pas una innovació del moment.

Obra

Orquestra

58 simfonies conservades (entre les quals: 6 publicades com a op. 2, 1757; Symphonie "périodique", publ. 1760; 3 publicades com a op. 11, ~1771-72); 10 trios orquestrals (entre els quals: 6 sonates à 3 parties concertantes, 2 vl., b.c., op. 1, publ. 1755; 2 publicats en Six Symphonies, op. 4, 1758); 14 concerts per a vl. conservats; 2 concerts per a clvd.; 11 concerts per a fl.; 1 concert per a ob.; 1 concert per a cl.; nombroses obres dubtoses, entre les quals 4 concerts per a teclat

Cambra

6 sonate da camera, vl., b.c., op. 6 (publ. ~1759); 2 sonates per a vl. i b.c.; 6 sonates per a vlc. i b.c.; 6 duos per a fl.; 7 trios per a vl., fl. i b.c.; 4 trios per a 2 vl. i b.c.; 2 trios per a 2 fl. i b.c.; 1 trio per a ob., vl. i b.c.

Música vocal

8 obres vocals, entre les quals: 1 missa en re M per a 4 v., cor, orq., org.; Litanial Lauretanae, re M, 4 v., 2 vl., 2 clarins, b., org.; Offertorium de venerabili sacramento, 4 v., orq., org.

Col·laboració: 
JNa

Llegir més...