Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, W.A. Mozart i F.J. Haydn. El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves. Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort. A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien. Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita. De la seva producció destaquen, al costat de quinze simfonies i cinc misses, les peces de cambra i alguns concerts. Cal esmentar-ne igualment l’obra escènica Leonore. Publicà un volum sobre els fonaments del violí.