OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Jan Ladislav Dušek

SinònimJan Ladislav Dussek, SinònimJohann Ladislaus Dusik
Música

Sumari de l’article

SinònimJan Ladislav Dussek, SinònimJohann Ladislaus Dusik
música mús
Pianista i compositor bohemi.
Caslav, Bohèmia, 1760 — París, 1812

Vida

Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys. Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora (Bohèmia). Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga. Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen (Bèlgica), i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano. Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i l’Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es guanyà una brillant reputació com a concertista. El 1782 arribà a Hamburg, ciutat en què conegué personalment C.P.E. Bach, de qui possiblement rebé algun consell. L’any següent s’estigué a Peterburg a la cort de Caterina II de Rússia. El mateix any és documentat a Lituània com a mestre de capella del príncep Karl Radziwill, càrrec que ocupà fins al final del 1784, any en què tornà a oferir nombrosos concerts per Alemanya, tant al piano com a l’harmònica de cristall. Al final del 1786 viatjà a França, on aparegué davant la cort de Maria Antonieta. Restà a París fins el 1789, ciutat en la qual feu la coneixença de Napoleó. En esclatar la Revolució Francesa esdevingué una persona non grata per mantenir vincles amb l’aristocràcia i, com tants altres músics, emigrà cap a Anglaterra. Durant onze anys va viure a Londres, on es convertí en un dels concertistes més coneguts i participà sovint en els concerts de Salomon. Durant l’estada en aquesta ciutat publicà bona part de la seva obra en la impremta del seu cunyat, amb qui constituí la societat Corri, Dussek & Co. Estava en contacte amb la fàbrica de pianos anglesa Broadwood, a la qual animà a ampliar l’extensió del piano a sis octaves. Al final de l’any 1799 marxà sobtadament de Londres cap a Hamburg: l’empresa editorial havia fet fallida, i deixà el seu sogre a la presó pels deutes contrets. Allí oferí nous concerts, conegué el violinista Ludwig Spohr i el també pianista i compositor Jan Václav Tomášek. Aquest refereix que Dušek fou el primer a situar l’instrument de perfil a l’auditori en els concerts de piano i orquestra. Del 1804 al 1806 fou mestre de capella del príncep Louis Ferdinand de Prússia; per a aquest personatge, apassionat per la música i la guerra, compongué Elégie harmonique sur la mort du Prince Louis Ferdinand de Prusse en commemoració de la seva mort al camp de batalla. Des del 1807, Dušek acceptà treballar per al príncep Talleyrand. Continuà oferint concerts, acompanyat de vegades pels violinistes Pierre Rode i Pierre Baillot i el violoncel·lista Lamare.

Les obres de Dušek, de manera totalment injusta, estan pràcticament oblidades, però algunes sonates per a piano i els concerts per a piano i orquestra mereixerien una revisió. Al seu temps, les seves obres eren rebudes amb entusiasme i s’interpretaren arreu fins entrat el segle XIX. Fou un dels primers concertistes de piano que feu gires, i aquest fet explica el gran nombre de concerts per a piano que compongué. Quant a l’estil, les primeres obres responen als patrons clàssics, si bé durant els darrers vint anys l’expressió i l’harmonia utilitzada per Dušek mostren l’aparició del Romanticisme. L’escriptura per a piano és brillant i virtuosística, amb abundància de terceres, octaves i passatges d’escales, sempre concebudes molt idiomàticament. Les seves obres influïren, molt més del que se suposava fins ara, les obres dels primers romàntics. En F. Schubert, C.M. Weber, G. Rossini, F. Mendelssohn, i fins i tot el primer Chopin, es poden trobar trets estilístics que provenen de Dušek.

Obra

Solista

Més de 40 sonates per a pno. (entre les quals: 3 Sonates, op. 35, 1797; 3 Sonates, op. 39, 1799; 3 Sonates, pno. 4 mans, op. 66, 1809; Sonata ’L’Invocation', op. 77, 1812); Sis sonatines, pno., op. 19; The sufferings of the Queen of France, pno., op. 23 (1793); 12 Progressive lessons, pno. (~1794); Tres sonates, arpa, op. 2 (1797); 6 Sonatines, arpa (1799); La consolation, pno., op, 62 (1807)

Cambra

Duo, pno./arpa, pno. (~1789); The Naval Battle and Total Defeat of the Dutch Fleet by Admiral Duncan, pno., vl., vlc., perc. (1797); Quintet, pno., vl., vla., vlc., cb., op. 41 (1799); Tres quartets de corda, op. 60 (1806-07); Sis duos, 2 vl., op. 58 (1811); prop de 90 sonates per a pno. i acomp. instr. entre les quals: Tres sonates, pno., vl., op. 13 (1790); Favourite Sonata, pno., vl., vlc., op. 37 (1799); Elégie harmonique sur la mort du Prince Louis Ferdinand de Prusse, fa ♮ m (1806-07); Tres sonates, pno., vl., op. 60 (1811)

Música concertant

17 concerts per a pno. i orquestra, entre els quals: mi♭ M, op. 15 (1789); si♭ M, op. 22 (1793); fa M, op. 27 (1794); si♭ M, Military, op. 40 (1798); The Favourite Concerto, fa M (1798?); si♭ M, 2 pno. i orq., op. 63 (1805-06)

Bibliografia

  1. Grossman, O.: Collected Works of Jan Ladislaus Dussek (1760-1812), Da Capo Press, Nova York 1978
  2. Ringer, A.: Beethoven and the London Pianoforte Scholl, "Music Quarterly", 56, 1970
Col·laboració: 
FCM

Llegir més...