OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Vitezslav Augustin Rudolf Novák

Viktor
Música

Sumari de l’article

Viktor
música mús
Compositor txec.
Kamenice nad Lípou, Bohèmia, 1870 — Skutec, Bohèmia, 1949

Vida

En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia. Allà estudià música amb V. Pojman, que l’inicià en el piano i la composició. El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J. Jiránek, Knittl i A. Dvorák. El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic. D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J. Brahms. Fruit d’aquestes recerques són les Cançons sobre textos populars moravians (1897-98) i la introducció en les seves composicions de cançons que havia sentit pels pobles. Paral·lelament s’inicià en la docència, com a professor particular al principi, i més tard al conservatori, on ensenyà composició (1909-39) i del qual fou director del 1919 al 1922. Entre els seus alumnes destaquen figures com A. Hába, J. Kricka o E. Suchon. Doctor honoris causa per la Universitat de Bratislava (1928), fou membre honorari de diverses acadèmies musicals europees.

La música de Novák presenta una voluntat molt clara de transmissió de la tradició, però alhora mostra un fort component de patriotisme i d’aspiració a l’alliberament nacional d’Eslovàquia de la dominació hongaresa. La motivació que el dugué a compondre la Sonata heroica per a piano, opus 24 (1900), denota una velada reivindicació política. En canvi, en aspectes estrictament compositius, Novák s’apartà de l’escola nacionalista de Dvorák per a acostar-se a la descripció poètica i colorista més pròpia dels compositors impressionistes francesos. La traducció musical que fa dels paisatges o dels elements de la natura manté un equilibri entre la inspiració d’arrel literària i l’expressivitat emotiva que el tema suggereix. Això es veu molt clarament en la cantata Boure, opus 42 ('La tempesta', 1910), i, sobretot, en alguns poemes simfònics com V Tatrách, opus 26 ('A les muntanyes del Tatra', 1901-07), o Toman a lesní panna, opus 40 ('Toman i la fada del bosc', 1904-07). Aquestes darreres peces, juntament amb la Suite eslovaca (1903), li donaren aviat fama i reconeixement, cosa que arribà al seu zenit amb el colossal poema musical per a piano Pan, opus 43 (1910), on exacerbà els elements de la natura amb un gran desplegament d’efectismes rítmics i tímbrics.

Després del període que va fins a la Primera Guerra Mundial, la renovació de la música txeca que suposà L. Janácek o les incipients tendències que venien de Viena i de França deixaren Novák en una situació gairebé de retrògrad. Això el portà a tancar-se cada cop més en l’ensenyament, però encara col·laborà amb J. Suk en la fundació de la Societat de Música Moderna, de la qual sorgí després la Societat de Compositors Txecs. En la darrera etapa de la seva producció, les composicions adquiriren un to novament patriòtic i exaltat.

Novák fou un home cultivat, coneixedor de diverses llengües i molt llegit: gairebé totes les seves obres escèniques i vocals tenen un referent literari de primer ordre provinent dels millors escriptors txecs de l’època (J.Vrchlický, J. Neruda, V. Nezval, S. Cech). En aquest sentit, té un especial interès l’òpera Karlštejn (1914-15) o els ballets Signorina Gioventù (1926-28) i Nikotina (1929). Molt apreciada fou, i encara és, la seva obra pianística, que conté pàgines tan exquisides com Vzpomínky ('Reminiscències', 1894), la suite Exoticon (1911) o Mládí ('Joventut', 1920). Dels cicles de lieder cal esmentar algunes petites joies: els Cants melangiosos sobre l’amor (1906), Erotikon (1912) i Jaro ('Primavera', 1918). Deixà també un primer i únic volum de memòries, interrompudes per la mort.

Compositor subjectiu i romàntic, enamorat de la naturalesa i la llibertat, ha estat considerat un dels darrers puntals de la música nacional txeca, nascuda amb B. Smetana i que havia florit esponerosament amb Dvorák, abans de la gran renovació que dugué a terme Janácek.

Obra

Música escènica

Zvíkovský rarášek, opéra-comique, op. 49 ('El dimoni de Zvikov', 1913-14); Karlštejn, òpera, op. 50 (1914-15); Dedův odzak, òpera, op. 57 ('El llegat de l’avi', 1922-25); Signorina Gioventù, ballet, op. 58 (1926-28); Nikotina, ballet, op. 59 (1929); #ZN;ižka, mús. inc. (1948)

Orquestra

V Tatrách, poema simf., op. 26 ('A les muntanyes del Tatra', 1901-07); Slovácká svita, poema simf., orq. de cambra, op. 32 ('Suite eslovaca', 1903); Toman a lesní panna, poema simf., op. 40 ('Toman i la fada del bosc', 1904-07); Serenade, orq. de cambra, op. 36 (1905); Lady Godiva, op. 41 (1907); De profundis, poema simf., op. 67 (1941)

Cambra

Sonata, vl., pno., (1891); 3 qt. c. (sol M, op. 22, 1899; re M, op. 35, 1905; sol M, op. 66, 1938); Sonata, vlc., pno., op. 68 (1941)

Piano

Vzpomínky, op. 6 ('Reminiscències', 1894); Sonata heroica, op. 24 (1900); Písne zimních nocí, op. 30 ('Cançons d’una nit d’hivern', 1903); Pan, op. 43 (1910); Exoticon, op. 45 (1911); 6 Sonatinas, op. 54 (1919-20); Mládí, op. 55 ('Joventut', 1920)

Cor

6 mužských sborů, op. 37 ('6 cors masculins', 1906); Boure, v. solistes, cor, orq., op. 42 ('La tempesta', 1910); 4 básne, cor, op. 47 ('4 poemes', 1912); Svatební košile, v. solistes, cor, orq., op. 48 ('La camisa nupcial', 1912-13); 3 ceské zpevy, cor masc., orq., op. 53 ('Tres cançons txeques', 1918); Podzimmi symfonie, cor masc., cor fem., orq., op. 62 ('Simfonia de tardor', 1931-34); Májová, cor infantil, op. 72 ('Maig', 1942); Májová symfonie, v. solistes, cor, orq., op. 73 ('Simfonia de maig', 1943)

Cançó

Cikánské melodie, 1 v., pno., op. 14 ('Melodies gitanes', 1897); Písnicky na slova lidové poesie moravské, 1 v., pno., op. 16 ('Cançons sobre textos populars moravians', 1897-98); Melancholie, MS., pno., op. 25 (1901); Melancholické písne o lásce, 1 v., pno., op. 38 ('Cants melangiosos sobre l’amor', 1906); Erotikon, 6 cançons, 1 v., pno., op. 46 (1912); Jaro, 12 cançons, op. 52 ('Primavera', 1918); In memoriam, 4 cançons, MS., acomp. instr., op. 65 (1936-37); Jihoceské motivy, 5 cançons, S./T., pno., op. 77 ('Temes del sud de Bohèmia', 1947)

Col·laboració: 
JCr

Llegir més...