OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Josef Suk

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i violinista txec.
Knecovice, Bohèmia, 1874 — Benešov, Bohèmia, 1935

Vida

Aprengué les primeres nocions de música del seu pare. Més endavant ingressà al Conservatori de Praga, on estudià violí amb A. Bennewitz i composició amb A. Dvorák i K. Stecker. Notable violinista, el 1892 fundà el Quartet Bohemi amb K. Hoffmann, O. Nedbal i O. Berger, i durant molts anys, després del seu debut a Viena, dugué vida de concertista per tot Europa. El 1898 es casà amb la filla de Dvorák, Otylka, que morí al cap de set anys de matrimoni. El 1922 accedí a la càtedra de composició del Conservatori de Praga, del qual fou rector fins a la seva mort. Obtingué el doctorat honoris causa per la Universitat de Brno. El seu talent multiforme i heterogeni es plasmà en una voluntat simfònica, amb obres de grans estructures, pròximes a les simfonies de G. Mahler, mogudes per una potent inspiració poètica de caràcter romàntic. Influït inicialment per l’obra del seu sogre, com palesa la Serenata per a cordes (1892), la seva música anà adquirint tons més universalistes, sense deixar de banda l’eslavisme cultural de l’època, com en Praga (1904) o Pohádka léta ('Conte d’estiu', 1907-09). El seu lirisme, però, assolí les cotes més altes en les peces per a piano, d’una frescor melòdica i una brillantor impecables, com en el cèlebre Cant d’amor (1892), extensible als seus quartets i quintets. Els anys de maduresa, la seva paleta orquestral es feu més rica i buscà recursos tímbrics que fan pensar en una influència de C. Debussy i més endavant de R. Strauss. Moltes de les seves composicions tenen una base programàtica i volen reflectir les tensions de la vida en oposició a la mort. En la simfonia Asrael aquest efecte quedà encara més potenciat per la mort de Dvorák i tot seguit d’Otylka. Altres grans obres de Suk són Zrání ('Maduració', 1912-17) i Epíleg, de caràcter força monumental. Interessat per l’obra d’art total, Suk no dedicà, a diferència de molts contemporanis seus, gaire atenció a la música folklòrica. Compongué música d’escena per a Radúz i Mahulena (1898), d’on extragué la suite Pohádka ('Conte', 1899) i Pod jabloní ('Sota el pomer', 1902).

Obra

Orquestra

Obertura dramàtica, op. 4 (1891-92); Serenata, c., op. 6 (1892); Pohádka zimního ve#cb;era, op. 9 ('Conte d’una tarda d’hivern', 1894); Simfonia, mi M, op. 14 (1897-99); Fantasia, vl., orq., op. 24 (1902-03); Praga, poema simf., op. 26 (1904); Asrael, simf. do m, op. 27 (1905-06); Pohádka léta, poema simf., op. 29 ('Conte d’estiu', 1907-09); Zrání, poema simf., op. 34 ('Maduració', 1912-17); Meditace na staro#cb;esk´y chorál ’Svatý Václave', c./qt. de c., op. 35a ('Meditació sobre l’antic himne txec Sant Venceslau ', 1914); Legenda o mrtvých vitezích, op. 35b ('Llegenda dels vencedors morts', 1919-20); V nový šivot, marxa, op. 35c ('Cap a una nova vida', 1919-20); Epíleg, S., B., Bar., doble cor, orq., op. 37 (1920-29, rev. d 1933); Sousedká ('La veïna', 1935)

Cambra

Quintet amb piano, sol m, op. 8 (1893); Quartet de corda, si♭ M, op. 11 (1896); Quatre peces, vl., pno., op. 17 (1900); Quartet de corda, op. 31 (1911); Bagatelle, fl., vl., pno. (1917)

Piano

Fantaisie-Polonaise, op. 5 (1892); Peces per a piano, op. 7 (1891-93); Sonatina, sol m, op. 13 (1897; rev. com a Suite, op. 21, 1900); Šivotem a snem, op. 30 ('Vida i somnis', 1909); Ukolébavky, op. 33 ('Cançons de bressol', 1910-12); O prátelství, op. 36 ('Amistat', 1920)

Música vocal

Deu cançons, cor fem., pno. a 4 mans, op. 15 (1899); Quatre cançons, cor masc., op. 18 (1900); Tres cançons, cor mixt, pno. ad lib., op. 19 (1900); Cors masculins, op. 32 (1911-12)

Col·laboració: 
JCr

Llegir més...