Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva. Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz (Bolívia). El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia, basat en la història precolombina. Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina. Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes. De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara (1941), l’obertura simfònica Los hijos del sol (1942), els poemes simfònics Vida de cóndores (1942), Los Huacos (1942), Altiplano (1942), Cuento Brujo (1935), Los Khuzillos (1936) i Danza del viento (1936), la suite simfònica Estampas de mi tierra (1939) i els ballets Amerindia (1938), Incario (1938) i Los Mineros (1942). També compongué música de cambra i vocal.