i Toru Takemitsu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Toru Takemitsu

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor japonès.
Tòquio, 1930 — Viena, 1996

Vida

És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX. Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu. La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O. Messiaen, A. Webern i C. Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat. La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem (1957), per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I. Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959. La primera composició en què usà instruments tradicionals japonesos fou November Steps (1967), encarregada per l’Orquestra Filharmònica de Nova York amb motiu del seu 125è aniversari i on Takemitsu fusionà la música oriental amb l’occidental. A partir de llavors, en la seva música és present la dualitat entre occidental i oriental, el so i el silenci, la mort i la vida, el vell i el modern. També volgué incorporar a les composicions els sons de la natura, cosa que es fa visible en els títols d’algunes peces, que inclouen mots com ara aigua, arbre o jardí. Takemitsu cultivà una gran varietat de gèneres. També fou assagista -publicà prop de vint llibres i nombrosos articles- i compositor de bandes sonores. En el seu llenguatge, molt personal, el silenci hi té un paper força destacat i mostra molts paral·lelismes amb les tradicions filosòfiques orientals. Desenvolupà una important tasca de difusió dels compositors occidentals al Japó, entre ells O. Messiaen, B. Bartók, E. Satie, D. Mi lhaud, L. Bernstein o A. Schönberg. Morí de càncer quan estava completant la seva primera òpera, La Madrugada.

Obra

Orquestra

Rèquiem, orq. de c. (1957); Solitude sonore (1958); Music of trees (1961); Arc, pno., orq. (1963-76); Green (1967); Asterism, pno., orq. (1968); Cassiopea, perc., orq. (1971); Gemeaux, ob., trb., 2 orq. (1971-86); Gitimalya (Bouquet of songs), mar., orq. (1975); Quatrain, vl., vlc., cl., pno., orq. (1975); Far Calls, Coming, far!, vl., orq. (1980); Star-Isle (1982); To the Edge of Dream, guit., orq. (1983); I hear the water dreaming, fl., orq. (1987); Treeline (1988); A String around Autumm, vla., orq. (1989); Concert per a viola i orquestra (1989); Visions (1990); From me flows what you call Time, 5 perc., orq. (1990); Fantasma/Cantos, cl., orq. (1991); Fantasma/Cantos II, trb., orq. (1994)

Música vocal

Coral Island, S., orq. (1962); Wind Horse, cor (1961-66); Crossing, 4 instr. solistes, v. fem., 2 orq. (1970); Grass, cor masc. (1982); My Way of Life, Bar., cor, orq. (1990)

Cambra

Distance de fée, vl., pno. (1951, rev. 1989); Masque, 2 fl. (1959-60); Jika, vl., pno. (1966); Bryce, fl., 2 arpes, 2 perc. (1976); A Way a Lone, qt. de c. (1981); Toward the Sea, fl., guit. (1981); Rain Spell, fl., cl., arpa, pno., vib. (1982); Chrysanthemums and November Fog, vl., pno. (1983); Entre-Temps, ob., qt. de c. (1986); Toward the Sea III, fl., arpa (1989)

Solo

Lento in due movimenti, pno. (1950); Piano Distance, pno. (1961); Voice, fl. (1971); Distance, ob. (1972); For away, pno. (1973); Folios, guit. (1974); Les yeux clos I, pno. (1979); All in Twilight, guit. (1987); Les yeux clos II, pno. (1988); Itinerant, fl. (1989)

Música electroacústica

Relief statique (1955); Water music (1960); Kwaidan (1964); Armanac (1970); The Sea is Still (1986)

Col·laboració: 
OPT / R

Llegir més...