Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy. Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon. Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment W.A. Mozart i Ch.W. Gluck, i en música francesa del segle XX. Estrenà obres d’A. Schönberg i P. Boulez, i I. Malec li dedicà la Cantata pour elle, que estrenà el 1971. El 1981 A. Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro, amb text de J.L. Borges. Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C. Debussy fins a I. Malec, passant per P. Boulez i A. Jolivet, i també el d’autors alemanys i italians, com ara L. Dallapiccola. Es casà amb el crític i poeta A. Goléa, autor del recull Songe à nouveau rêvé, amb música d’A. Jolivet, que la soprano estrenà el 1971.