OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Conxita Badia

Música

Sumari de l’article

música mús
Nom amb què és coneguda la soprano i professora de cant catalana Concepció Badia i Millàs.
Barcelona, 1897 — Barcelona, 1975

Vida

Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional. L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal, i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades. D’aquestes, les més destacades són: Gracia mía i Llorad corazón, d’Enric Granados (1913); L’infantament meravellós de Shaharazada, opus 1 (1918), Verger de galanies, de R. Gerhard, i Excelsior (1921), de F. Pedrell; Madrigals i Amoroses, d’Apel·les Mestres (1926); Oratori de Nadal, de J. Lamote de Grignon, i Cançons epigramàtiques, d’Amadeu Vives. Triomfà a Viena en el marc del XIII Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània amb la peça Sis cançons populars catalanes de R. Gerhard, en la versió per a veu i orquestra de cambra realitzada per Anton Webern. El 1935 estrenà set cançons que Pau Casals li dedicà. Del 1938 al 1946 residí al Brasil i a l’Argentina, on col·laborà amb Héitor Villa-Lobos i Manuel de Falla i també amb compositors argentins. De retorn a Barcelona, el 1947 estrenà La rosa als llavis, d’Eduard Toldrà. Fou professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i en els cursos internacionals de Santiago de Compostel·la. La bellesa de la seva veu i la intuïció i puresa de les seves interpretacions extraordinàries fascinaren el públic, els crítics i, en especial, els creadors.

Bibliografia

  1. Alavedra, J.: Conxita Badia, una vida d’artista, ed. Pòrtic, Barcelona 1975
  2. Conchita Badia. Canción del arte 1897-1975, Exposición del Archivo Manuel de Falla, Granada 1987
  3. Manso, C.: Conchita Badia, en la Argentina, Ediciones Tres Tiempos, Buenos Aires 1989
  4. Pagès i Santacana, M.: Conxita Badia 1897-1997. Centenari del seu naixement, Institut Català de la Dona, Barcelona 1997

Complement bibliogràfic

  1. Alavedra i Segurañas, Joan: Conxita Badia: una vida d’artista, Editorial Pòrtic, Barcelona 1975
  2. Manso, Carlos: Conchita Badia en la Argentina, Ediciones Tres Tiempos, Buenos Aires 1989
  3. Pagès i Santacana, Mònica: Conxita Badia, 1897-1997: centenari del seu naixement, Institut Català de la Dona, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1997
  4. Pino, Rafael del; Manso, Carlos; Albet i Vila, Montserrat; García Paredes, Elena: Conchita Badía 1897-1975, canción del arte: exposición del Archivo Manuel de Falla, Granada, 21 marzo a 24 mayo 1997, Centro Cultural Manuel de Falla, Archivo Manuel de Falla, Granada 1997
  5. Pagès i Santacana, Mònica: Conxita Badia, Gent Nostra; Infiesta editor, Barcelona 2000
Col·laboració: 
MAV

Llegir més...