Estudià primer amb F. Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García. Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts. Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen. Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París. La seva tècnica es basava en els principis de García: la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto. Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia. Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G. Krauss, E. Calvé, S. Sanderson, S. Kurz i N. Melba.