El seu pare era Pere Lloret, un dels fundadors de la Societat Lira d’Orfeu. Fou alumna seva i de Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. A catorze anys feu la seva primera aparició pública, i el 1925 es presentà a Madrid amb un concert al Círculo de Bellas Artes. Posteriorment actuà en nombrosos concerts per tot Espanya i França. Publicà un llibre sobre guitarra titulat Desenvolupament històric de la guitarra clàssica (1933). Fou professora de l’Institut Feminal de Barcelona i, des del 1934, catedràtica de guitarra i teoria de la música de l’Escola Municipal de Música de Badalona. Del 1931 al 1933 interrompé la seva activitat concertística a causa d’una afecció nerviosa. Contribuí decisivament a la difusió de la guitarra a Catalunya amb nombrosos cursos i conferències.