OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Louis Armstrong

Satchmo
Música

Sumari de l’article

Satchmo
música mús
Trompetista i cantant nord-americà.
Nova Orleans, Louisiana, 1901 — Nova York, 1971

Vida

Cresqué en la més profunda pobresa al barri de Storyville, centre de diversió de la ciutat de Nova Orleans, sentint la música de les sales de ball, dels clubs i de les desfilades. Formà part d’un quartet vocal infantil que recollia monedes cantant pel carrer. A dotze anys, intern en un reformatori, aprengué de tocar la corneta, i a partir del 1916 ho feu professionalment en diversos conjunts de Nova Orleans i als vaixells del Mississipí. Cal destacar la seva pertinença al grup de King Oliver, que es convertí en el seu mentor i el portà a Chicago el 1922; amb ell realitzà les seves primeres gravacions. L’any 1925, L. Armstrong s’estigué a Nova York treballant amb Fletcher Henderson, ja com a solista destacat i influent. En el període 1926-29, visqué altre cop a Chicago, on treballà en diferents orquestres, i sobretot realitzà les gravacions amb els seus conjunts Hot Five i Hot Seven, que constitueixen el nucli de la seva obra. Després, des de Nova York, liderà la seva pròpia orquestra i decantà el seu repertori cap a cançons més populars, mentre simplificava el seu estil instrumental, en part a causa dels problemes d’embocadura que patí al llarg de la seva vida. A partir del 1947 tocà al capdavant d’un conjunt més petit, un sextet, d’orientació jazzística, anomenat All Stars. Convertit en un dels artistes més coneguts del món, aparegué en quasi cinquanta produccions cinematogràfiques i, patrocinat pel Departament d’Estat nord-americà, dugué a terme nombroses gires mundials amb el títol d’Ambassador Satch.

L’impacte de l’obra d’Armstrong en la música del segle XX ha estat enorme. Influí de manera rotunda sobre les dues primeres generacions de músics de jazz, tot marcant el camí que aquesta música, aleshores creixent, havia de prendre definitivament. El seu biògraf, James L. Collier, diferencia quatre aspectes del toc d’Armstrong. En primer lloc, la destresa tècnica, la riquesa i puresa del to, l’atac extremament net i la velocitat d’execució de passatges complexos. El segon aspecte era l’habilitat rítmica, de la qual emanava un extraordinari swing. El tercer, la imaginació i l’astoradora habilitat a l’hora de crear noves melodies per improvisació. Finalment, la seva gran expressivitat i la seva capacitat de comunicació. Entre les peces més representatives del període Hot Five (1926-29) destaquen Hotter Than That, Savoy Blues i West End Blues. Del període All Stars (1947-66) es pot esmentar el disc Louis Armstrong plays W.C. Handy.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Storb, Ilse: Louis Armstrong, Edicions 62, Barcelona
Col·laboració: 
PBO

Llegir més...