És considerat un dels grans representants de l’escola pianística hongaresa del segle XX. Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Ernö Dohnányi i Leó Weiner. El 1947 s’establí a Suïssa, on fou deixeble de Dinu Lipatti al Conservatori de Ginebra. L’any 1948 guanyà el primer premi de piano en el Concurs Internacional de Ginebra. Aleshores començà la seva carrera pianística internacional, amb concerts a Europa, Austràlia, Àsia, Àfrica i Amèrica. Establert als Estats Units el 1965, fou nomenat professor de la Universitat de Washington (1965-80 i 1985- 2001), a Seattle, des d’on dugué a terme una important trajectòria pedagògica, sense abandonar, però, la interpretació. També fou professor de la Universitat de Cincinnati (1980-85). Feu nombrosos enregistraments discogràfics, entre els quals destaquen els dedicats a lde J.S. Bach. Fou considerat un gran intèrpret de Béla Bartók i de Franz Liszt. Oferí classes magistrals en diversos països, entre els quals el Japó, Austràlia, els Estats Units i el Canadà. Es jubilà el 2001.