OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Carles Gumersind Vidiella i Esteban

Música
música mús
Pianista i pedagog català.
Arenys de Mar, Maresme, 1856 — Barcelona, 1915

Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX. Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M. Calado, E. Granados, J. Malats, R. Viñes, V. Costa i Carme Matas. A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de J.B. Pujol. L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb A.F. Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal. El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ. Alternà el concertisme amb la pedagogia, activitat aquesta darrera amb què aconseguí aplegar un important grup de deixebles entre els quals hi havia Joaquim Nin i Robert Goberna. Fou membre de l’Associació Musical de Barcelona, entitat creada el 1888. El seu estil es caracteritzava per la perfecció del fraseig i el rebuig de tota mena d’afectació i artificiositat. El seu repertori era format bàsicament per D. Scarlatti, W.A. Mozart, F. Mendelssohn, L. van Beethoven, F. Chopin i R. Schumann. Creà una acadèmia que portava el seu nom. Es retirà amb un concert al Teatre Romea l’any 1914. Compongué Romanza (1906), per a piano.

Col·laboració: 
JCC

Llegir més...