Vida
El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (2000). Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella. Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá (on consta els anys 1696 i 1697) i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707. És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 (Flores de Música....), 1707 (Pensil deleitoso de suabes flores...), 1708 (Huerto ameno de varias flores de música...) i 1709 (Huerto ameno de varias flores de música...), conservades a la Biblioteca Nacional de Madrid. Totes aquestes antologies recullen obra pròpia i aliena, tant de la seva època com de l’anterior; un altre recull (Ramillete oloroso..., 1709) posseeix un caràcter més miscel·lani. Com a teòric ha deixat l'Arte de cantollano y breve resumen... (1714); Arte de canto de órgano (1719) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su explicación (1734). L’aportació de Martin i Coll, bé que impersonal, fou molt positiva per a la pràctica musical de la seva època i ha contribuït al coneixement posterior de la música organística i litúrgica del barroc hispànic.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Martín i Coll, Antoni: Arte de canto llano y breve resumen de sus principales reglas para cantores de choro, dividido en dos libros, en el primero se declara lo que pertenece à la theorica, y en el segundo, lo que se necesita para la practica, y las entonaciones de los psalmos con el organo, Viuda de Juan Garcia Infançon, Madrid 1714