A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell. N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824. Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell. Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França. Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue. Restaurada novament l’Escolania de Montserrat (1851), en reprengué el mestratge el 1853 al costat de Jacint Boada. Per motius personals, però, abandonà el monestir. Fou organista a Granollers i a Caldes de Montbui i morí al balneari Blancafort, a la Garriga. Compongué obres instrumentals i peces vocals polifòniques.