Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965. Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca. Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder, d’A. Schönberg, la Passió secundum Lucam, de K. Penderecki, i Ariadne auf Naxos, de R. Strauss, entre moltes altres. Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular de la Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio (1965-75), de la Simfònica de Kyoto (1975-77) i de la Simfònica de la Ràdio de Colònia (1977-83), director permanent de l’Òpera Estatal i la Staatskapelle de Dresden (1982-91), director artístic i director principal de la Tonhalle de Zuric (1987-91), director musical i principal de la Simfònica Metropolitana de Tòquio (1987-95) i director musical de la Deutsche Oper amb Rhein de Düsseldorf-Duisburg (1981-86). El 1995 acceptà el càrrec de director permanent de la NHK Symphony Orchestra, tasca que compagina amb la direcció artística de l’Òpera de Cambra de Tòquio. Des de l’any 2002 es dedicà a la docència a la Universitat de Tòquio.