i Marin Mersenne | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Marin Mersenne

Música

Sumari de l’article

música mús
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
La Soultière, Maine, 1588 — París, 1648

Vida

Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país. Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche. En aquest darrer centre coincidí amb Descartes. L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona. Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent. Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers. L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges als Països Baixos, Itàlia i diverses regions franceses. Dedicà la major part del seu temps al treball científic en els camps de la filosofia, la matemàtica i la física, disciplines a les quals consagrà la seva vida i en les quals sobresortí. La seva aproximació a la ciència i el saber del seu temps fou de caràcter enciclopèdic. Mantingué correspondència amb els principals pensadors, científics i intel·lectuals de l’època: Descartes, Galileu, P. Gassendi, P.S. de Fermat, Th. Hobbes, etc. La música tingué una importància cabdal en les seves investigacions. Publicà vint-i-quatre obres, sis de les quals tracten extensament de temes musicals, i s’esforçà a abordar la música com una disciplina que podia ser analitzada i explicada científicament. Desenvolupà interessants experiments de caràcter acústic i formulà importants teories sobre la naturalesa del so, el temperament, la ressonància, la vibració de les cordes i altres temes. Els seus llibres dedicats als instruments, entre els quals destaca Harmonicorum instrumentorum libri IV (París, 1936), són fonts d’una gran rellevància per a l’estudi organològic. El títol més important fou Harmonie universelle (París, 1636-37). Les seves obres són una eina indispensable per al coneixement d’una gran quantitat d’aspectes de la música del segle XVII. Les seves teories el feren entrar en polèmica amb altres autors, com Robert Fludd.

Bibliografia

  1. Ludvig, H.: Marin Mersenne und seine Musiklehre, Buchhandlung des Waisenhauses, Halle 1935
  2. Hyde, F.B.: The position of Marin Mersenne in the History of Music, Tesi doctoral de la Universitat de Yale, 1954
Col·laboració: 
MBT

Llegir més...