Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz. A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912. Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la col·lecció Anthony van Hoboken, a Viena. El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge. El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena. S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a convertir-se en una autoritat indiscutible en F. Schubert. Escriví unes molt ben documentades i monumentals biografies de G.F. Händel, W.A. Mozart i F. Schubert, i fou l’impulsor i un dels editors de la correspondència de Mozart. També s’interessà per aspectes bibliogràfics i oferí valuoses aportacions en el camp de la descripció bibliogràfica i de la impremta musical (D).