Josep Maria Lamaña i Coll

(Barcelona, 1899 — Barcelona, 1990)

Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).

Vida

Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona. Col·laborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric. Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr. Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E. Gispert. A més dels estudis sobre instruments antics, dissenyà els plànols interpretats pels tallers d’I. Fleta i Montserrat, que donaren lloc a algunes de les primeres reproduccions europees.

Bibliografia
Complement bibliogràfic
  1. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en la España medieval: sucinto ensayo de clasificación cronológica
  2. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en los últimos tiempos de la dinastia de la Casa de Barcelona: ensayo musicológico sobre el techo de una capilla
  3. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos musicales en la España renacentista
  4. Lamaña i Coll, Josep Maria: Los instrumentos en la música de la época del barroco