Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E. del Pino i P. Jofre. Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i col·laborà en publicacions i revistes. Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional. A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres. Els violinistes italians sis-centistes (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes (1922), Les valors de la música contemporània (1928) i Remarques sobre la interpretació d’obres clàssiques per a violí (1928) són alguns dels exemples més destacats de la seva obra com a musicòleg.