No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia. Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’instal·lar-se definitivament a Frankfurt. Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser: de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser. El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic. La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung ('El món com a voluntat i representació', 1818), ha de ser considerada tant per ella mateixa com per l’enorme repercussió que tingué en músics i crítics posteriors. La música de R. Wagner i l’experiència musical que n’esperava són incomprensibles sense el rerefons schopenhauerià.