OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Frederic Soler i Hubert

Música
música mús
Comediògraf català, més conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra.
Barcelona, 1839 — Barcelona, 1895

Fou el dramaturg més prolífic i més influent de la seva generació. Des del 1865 conreà el drama seriós, però la seva fama i la seva importància com a renovador del teatre català rau sobretot en les peces còmiques ('gatades’ i, posteriorment, ’singlots poètics'), moltes de les quals foren convertides en sarsueles i operetes, com ara La festa del barri (1870) i A posta de sol (1871), musicades per Nicolau Manent, L’esquella de la torratxa (1864), amb música de Joan Sariols, i L’últim rei de la magnòlia (1868), musicada per Josep Teodor Vilar. A banda, una de les seves obres de més renom fou Liceístas y cruzados (1865), que satiritzava les polèmiques entre els partidaris del Teatre Principal (o de la Santa Creu, per referència al títol) i del Gran Teatre del Liceu, aquests darrers suposadament més avançats en matèria operística.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...