De família d’escriptors, era nebot del compositor Jacques-Fromental Halévy. Membre dels cenacles literaris de París, als quals accedí de molt jove, es convertí en habitual dels salons del Segon Imperi i de la Tercera República, i reflectí en la seva obra la frivolitat i l’enginy d’aquests ambients, sobretot amb novel·les de costums. El 1884 ingressà a l’Académie Française. En el camp musical és recordat sobretot com a autor -en col·laboració amb Henri Meilhac- dels textos de les operetes de Jacques Offenbach La belle Hélène (1864), La vie parisienne (1866) i La Périchole (1868).