OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Victor Hugo

Música
música mús
Escriptor francès.
Besançon, Franc Comtat, 1802 — París, 1885

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L. van Beethoven, i pel barroc italià. Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d'Orientales, i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne. Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX: l’òpera Ernani, de G. Verdi (1844), inspirada en Hernani (1839), fou un èxit notable, i Henri Dutilleux escriví música incidental per a aquesta mateixa obra el 1952. També ha estat adaptada a l’òpera la novel·la Notre-Dame de Paris (A. Prévost, 1864; J. Massenet, 1865; F. Pedrell amb el títol de Quasimodo, 1875; Òscar Camps i Soler, 1879; Manuel Giró i Ribé, 1892; Franz Schmidt, 1914). Marie Tudor donà lloc a l’òpera Maria, regina d’Inghilterra, de Giovanni Pacini (1843), i a partir de Le roi s’amuse G. Verdi compongué Rigoletto (1851). De Ruy Blas provenen l’obertura coral de Felix Mendelssohn del mateix nom composta el 1839, la música escènica de Jules Massenet Don César de Bazan (1872) i l’òpera Torquemada de Nino Rota (1943).

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...