OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

William Shakespeare

Música
música mús
Dramaturg anglès.
Stratford-on-Avon, Warwickshire, 1564 — Stratford-on-Avon, Warwickshire, 1616

La importància de Shakespeare en la història de la música occidental és conseqüència de la seva vàlua literària, com ho palesa el gran nombre d’adaptacions que n’han fet compositors d’èpoques i de nacionalitats molt diverses. Tot i això, cal no menystenir el lloc que el mateix Shakespeare atorgà a la dimensió musical en la seva obra. Segons els estudiosos, Shakespeare concebé la música com un suport dramàtic que consta de quatre funcions bàsiques: utilització de les potencialitats suggestives i evocatives de la música per a compensar les limitacions del medi teatral en escenes com ara batalles o coronacions; ús de l’artifici dramàtic que atribueix als sons musicals virtuts curatives, eròtiques, somníferes, etc.; caracterització dels personatges; anticipació o èmfasi en el to emocional i moral de les accions dramàtiques. Evidentment, a més de no haver-hi fronteres nítides entre les diferents funcions, sovint aquestes se superposen. Shakespeare emprà prop d’un centenar de cançons en les seves obres teatrals, d’origen indistintament popular i culte. Hi ha poques referències de quina era la música que les acompanyava, tot i que es pot inferir d’una manera probablement força aproximada en molts casos, sigui perquè algunes són encara avui interpretades o bé perquè se’n coneixen les partitures en altres contextos. D’altra banda, sovint el mateix text indica que la cançó ha de ser acompanyada per un instrument, i més rarament explicita quin ha de ser. Hom suposa que Robert Johnson compongué les cançons de The Tempest.

Després de la seva mort, els avatars polítics comportaren un període de relativa obscuritat per a l’obra de Shakespeare fins a la segona meitat del segle XVIII, època durant la qual moltes de les seves obres sofriren canvis i adaptacions, que afectaren també la música original. Dels compositors d’aquestes reelaboracions destacà Matthew Locke i la seva versió de The Tempest (1674), i sembla que també influïren Henry Purcell (l’òpera The Fairy Queen, del 1692, s’inspira en El somni d’una nit d’estiu). Al final del segle XVIII, l’evolució de l’òpera portà molts llibretistes, especialment italians, a interessar-se pel dramaturg anglès. L’obra que potser més exemplifica aquest nou esperit és Gli equivoci, adaptació de Lorenzo da Ponte i Stephen Storace de La comèdia dels errors. Durant el Romanticisme Shakespeare fou plenament reconegut a tot Europa, renom que es reflectí tant en les adaptacions operístiques de l’obra dramàtica (gairebé unes 300; de vegades amb alteracions que arriben a desnaturalitzar l’original), com en la música orquestral que inspirà. De les òperes, cal esmentar, entre les més celebrades, Otello (1816), de Gioachino Rossini; Macbeth (1847), Otello (1887) i Falstaff (1893), de Giuseppe Verdi; Die lustigen Weiber von Windsor ('Les alegres comares de Windsor', 1849), d’Otto Nicolai; Béatrice et Bénédict (1862), d’Héctor Berlioz, basada en Molt soroll per res, i Roméo et Juliette, de Charles Gounod (1867). Al segle XX han continuat les adaptacions de Shakespeare al gènere operístic, com ara les de Benjamin Britten, Samuel Barber, Ernst Bloch, Carl Orff i Gian Francesco Malipiero, entre d’altres. De la música orquestral inspirada per l’obra de Shakespeare es pot citar l’obertura El somni d’una nit d’estiu, de Felix Mendelssohn, (1826), la simfonia Roméo et Juliette, d’Héctor Berlioz (1839), el poema simfònic Hamlet, de Franz Liszt (1858), la fantasia de Cajkovskij Romeo i Julieta (1869), obra sobre la qual es basà també Sergej Prokof’ev per a compondre el conegut ballet homònim (1938), i el poema simfònic Falstaff, d’Edward Elgar (1913). Fora de l’àmbit conegut com a música clàssica, Leonard Bernstein s’inspirà en Romeo i Julieta per al musical West Side Story (1957). D’altra banda, la música per a l’acompanyament de les produccions pròpiament teatrals de l’obra de Shakespeare es renova constantment, d’acord amb les exigències de cada època i de cada versió.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...