Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice. Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort. Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella. Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts. Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius. Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades. Aquesta llegenda ha inspirat nombroses obres, tant en les arts plàstiques com en la música. Entre els exemples musicals més cèlebres hi ha les òperes de J. Peri (1600), C. Monteverdi (1607), C.W. Gluck (1762), J. Offenbach (1858), E.Kre-nek (1923), D. Milhaud (1925) i A. Casella (1932).