El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades. El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard. El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca. El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort. La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina. Els villancets ocupen la majoria de les seves composicions; generalment són de quatre a dotze veus, i hi intervenen violins, oboès, trompes, orgue i acompanyament. La composició de diverses àries corrobora l’impacte del gènere italià, que fins i tot s’introduí en l’àmbit eclesiàstic.