i Joan Maragall i Gorina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Joan Maragall i Gorina

Música

Sumari de l’article

música mús
Escriptor català.
Barcelona, 1860 — Barcelona, 1911

Vida

Per la seva projecció pública, la seva obra poètica i la seva actitud cívica, Joan Maragall fou un dels intel·lectuals catalans més influents de tots els temps. Més enllà de la condició de melòman -com es comprova en el poema Havent sentit Beethoven (1905) dedicat al pianista polonès M. Horszwoski-, s’involucrà activament en la vida musical catalana. Divulgador de R. Wagner en conferències de l’Associació Wagneriana, traduí també l'Au die Freude ('A la joia') de la Simfonia número 9 ’Coral' de L. van Beethoven, que cantà per primer cop l’Orfeó Català -entitat que ell mateix impulsà- en l’estrena d’aquesta obra, que tingué lloc el 1900. La col·laboració de Maragall amb Lluís Millet i Felip Pedrell fou especialment fructífera. Per al primer, Maragall confegí la lletra d'El cant de la senyera, himne de l’Orfeó Català que amb el temps adquirí una gran popularitat. Per a Pedrell, Maragall escriví el llibret de l’òpera El comte Arnau (1904), anterior al poema homònim que publicà el 1906.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Radigales i Babí, Jaume: El pensament musical de Joan Maragall, Fundació Joan Maragall; Claret, Barcelona 1995
  2. Serra i Boldú, Valeri; Maragall, Joan: Cançons de pandero, L’Avenç, Barcelona 1907
Col·laboració: 
GVA

Llegir més...