Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza. Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos. Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors. Publicà tres tractats: Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano (Toledo 1514), Tractado de principios de música práctica e theórica sin dexar ninguna cosa atrás (Toledo 1520) i Tractado breve de principios de canto llano (Toledo 1520). En el Cancionero Musical de Palacio apareixen dos villancicos que se li poden atribuir.