Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Il·lustració hispànica. Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal (1725-40) i Cartas eruditas (1742-60). En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós. Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps (cromatisme, danses, tempi ràpids, òpera, etc.), que considerava contràries a la devoció i a la moral.