Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari. Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives. En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició (al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal) és reinterpretat en el moment reexpositiu (vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma sonata). En els dos casos, la transició es caracteritza per un increment de l’activitat rítmica i dinàmica i un perfil temàtic propi. Eventualment, però, la transició pot incloure referències temàtiques al grup principal o proveir el motiu inicial del grup secundari (vegeu exemples 3 i 4 d'encadenament).
f
Música