Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular. Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C. Duprez. Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa. Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa. El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola, que es feu popular ràpidament. Considerat un element políticament perillós i agitador del poble basc, fou novament empresonat i desterrat. El 1858 marxà a l’Argentina i l’Uruguai, on hagué de dedicar-se a fer de pastor. El 1876 retornà al País Basc en saber que s’havien abolit els Furs i que s’havia tornat a divulgar el seu himne, convertit en un símbol per al poble.