OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Sebastián Iradier Salaverri

Música
música mús
Compositor basc.
Lanciego, Àlaba, 1809 — Vitòria, 1865

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra. El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra. Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat. Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats. El 1840 publicà la primera col·lecció de cançons, molt espontànies i amb tocs pintorescs. Del 1850 al 1855 visqué a París, on Paulina Viardot posà de moda les seves cançons. Dos anys després viatjà a Amèrica amb Adelina Parri, L.M. Gottschalk i M. Alboni. Allí conegué l’havanera i compongué obres tan difoses com La paloma, La mejicana i El arreglito, en la qual s’inspirà Bizet per a l’havanera de Carmen. De retorn a París, Eugènia de Montijo el nomenà el seu mestre de cant. Per estranyes raons, es veié arraconat a París, i retornà a Espanya el 1865, oblidat i malalt. Hom li atribuí la creació de l’havanera, si bé, en realitat, feu una adaptació d’un tipus d’expressió popular que havia conegut a Cuba i que contribuí a difondre.

Col·laboració: 
FCM

Llegir més...