OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Rafael Mitjana y Gordón

Música

Sumari de l’article

música mús
Musicòleg i compositor andalús d’origen català.
Màlaga, 1869 — Estocolm, 1921

Vida

Diplomàtic de professió, exercí com a ambaixador a Rússia, Turquia, el Marroc i Suècia. El seu interès per la composició el portà a estudiar amb Eduardo Ocón a Màlaga, amb Felip Pedrell a Madrid i amb C. Saint-Saëns a París. Compongué algunes obres, com l’òpera La buena guarda, però principalment es concentrà en la musicologia, i en particular en l’estudi de la música espanyola. Té monografies dedicades a les figures més importants de la música espanyola, entre les quals Juan del Encina, Francisco Guerrero, Cristóbal de Morales i Fernando de las Infantas. També es dedicà a la recopilació del catàleg de música impresa dels segles XVI i XVII a la Universitat d’Uppsala i descobrí el Cançoner del duc de Calàbria -imprès a Venècia el 1556-, que reedità el 1909 amb un important estudi sobre els textos i les formes musicals d’aquestes peces. Posteriorment fou editat per J. Bal y Gay com a Cançoner d’Uppsala (Mèxic, 1944). Realitzà una contribució important al volum quart de l'Encyclopédie de la musique, d’A. Lavignac, publicat a París el 1920, amb el seu article sobre la història de la música espanyola. També realitzà estudis sobre obres de la música catalana i universal. Mitjana és considerat una figura de transició en la musicologia a l’Estat espanyol, entre l’escola de F. Pedrell i F.A. Barbieri i l’escola posterior d’Higini Anglès.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Mitjana, Rafael; Querol i Roso, Leopold: Cancionero de Uppsala, Instituto de España, México 1980
  2. Mitjana, Rafael: La música contemporánea en España y Felipe Pedrell, Lib. de Fernando Fé, Madrid 1901
Col·laboració: 
EMS

Llegir més...