Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo. Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb G.F. Malipiero fins el 1927. A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats per músics com C. Debussy, I. Stravinsky, B. Bartók o A. Schönberg. El 1932 obtingué el Premio Nacional de Música pel seu Cuarteto con piano. El 1957 fou nomenat director del Conservatori Pablo Sarasate de Pamplona. Remacha s’allunyà del corrent nacionalista i estigué fortament influït, especialment en les seves primeres obres, per la música d’I. Stravinsky i M. de Falla. Del catàleg de la seva obra cal destacar-ne la cantata Jesucristo en la Cruz (1964), amb la qual obtingué el Premi Tomás Luis de Victoria. Aquesta obra és considerada un dels exponents de l’expressionisme a l’Estat espanyol.