Aquesta celebració presenta formes diverses segons les tradicions o els ritus, bé que totes tenen elements bàsics. La paraula missa prové dels mots del sacerdot al final de la cerimònia: Ite, missa est [congregatio] ('Aneu-vos-en, [la congregació] és acomiadada'). Les misses més senzilles (missa lecta o missa baixa) no són cantades o inclouen només alguns cants. En la missa cantata o la missa solemnis es canten totes les parts, o bé la majoria.
La missa romana es divideix en la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística. La litúrgia de la paraula comprèn l’introit, la súplica del kírie, la gran doxologia o glòria, l’oració o col·lecta, les lectures (Epístola i Evangeli) i els cants interleccionals (gradual i al·leluia). Conclou amb el comentari del sacerdot o homilia, seguit de la confessió de fe o credo i la pregària dels fidels.
La litúrgia eucarística comprèn l’ofertori, la pregària eucarística -que inclou l’acció de gràcies o prefaci, el sanctus, la narració de la institució i el memorial de la mort i resurrecció de Crist i, finalment, l’amén de tota l’assemblea-, i conclou amb el ritu de la comunió, que comprèn el parenostre i la fracció del pa acompanyada del cant de l’agnusdei. Després de la comunió i de l’oració que la segueix, el sacerdot acomiada els fidels amb l’esmentada frase Ite, missa est. Cal distingir entre l'Ordinarium missæ i el Proprium missæ. L’ordinari és format per aquelles parts el text de les quals es manté sempre igual al llarg de tot l’any litúrgic (amb excepcions concretes, com per exemple en la missa de difunts o de rèquiem): kírie, glòria, credo, sanctus i agnusdei. El propi, format per introit, gradual, al·leluia, ofertori i comunió, canvia segons les diferents festivitats de l’any litúrgic (Proprium de tempore) o amb motiu del sant del dia (Proprium de Sanctis).
Hi ha nombroses versions musicals de les parts del propi (el Magnus Liber Organide l’Escola de Notre-Dame constitueix una de les més antigues i importants colleccions de composicions dedicades al propi), i també les diferents parts de l’ordinari han estat objecte de tractament musical individual. Ja el repertori del cant gregorià inclou diverses misses completes (normalment sense el credo), recopilades com a obres musicals unitàries, encara que cadascuna de les peces pugui haver tingut orígens diferents. Des del segle XIV existeixen misses polifòniques concebudes o copiades com a totalitat, anònimes i, amb seguretat, de més d’un autor, com ara la Missa de Tournai o la Missa de Barcelona. La Messe de Notre Dame de Guillaume de Machaut representa el primer cas conegut en què un compositor posà en música l’ordinari com a cicle unitari. Als segles XV i XVI, la composició de l’ordinari en les seves tradicionals cinc parts esdevingué un dels gèneres musicals més importants de la música occidental. Les obres de J. Dunstable i G. Dufay constitueixen alguns dels màxims exemples de les misses del seu temps. Amb Josquin Des Prés i altres compositors francoflamencs quedaren establerts els models formals i referents expressius que foren vàlids fins als temps del primer Barroc. Al segle XVII, malgrat l’eventual pervivència de l'stile antico de G.P. Palestrina, els nous llenguatges del concert i l’òpera foren adoptats en la composició de misses. La Missa en si menor de J.S. Bach representa un dels màxims cims del gènere. Els canvis estilístics produïts al final del segle XVIII influenciaren l’estructura formal dels moviments de les misses, els quals s’aproparen sovint al model de la forma sonata. Per als clàssics vienesos i els seus immediats successors (J. Haydn, W.A. Mozart, L. van Beethoven, F. Schubert), la composició de misses continuà essent una tasca important a la qual contribuïren amb alguna de les seves més importants obres mestres. Durant la resta del segle XIX el gènere de la missa entrà en una certa decadència, malgrat que continuaren creant-se’n d’importants per part de compositors com F. Liszt, A. Bruckner o A. Dvorák. En alguns d’aquests casos la concepció musical de la missa estigué influïda pel moviment cecilianista (cecilianisme), el qual preconitzava la tornada a l’ideal de simplicitat de la música religiosa del segle XVI. Una excepció la representa la missa de rèquiem, un subgènere que té la seva primera obra mestra en la composició de J. Ockeghem i que, durant el segle XIX, potser per la seva temàtica o pel valor quasi mític de l’exemple de Mozart, donà obres tan importants com les escrites per H. Berlioz, G. Verdi o G. Fauré.
L’any 1903, el Motu proprio de Pius X oficialitzà la tendència a la sobrietat del cant gregorià o de la polifonia renaixentista com a criteris més adequats per a la música religiosa, cosa que no afavorí la composició de misses en els llenguatges musicals més innovadors. Alguns compositors del segle XX que han deixat misses són F. Poulenc, Z. Kodály, R. Vaughan Williams, B. Britten o L. Bernstein, encara que probablement l’obra més destacada del gènere els darrers cent anys sigui la Missa d’I. Stravinsky. La música d’avantguarda de la segona meitat del segle XX no s’ha acostat (com potser sembla lògic) a la composició de misses, malgrat l’interès per la música de tema religiós de compositors com O. Messiaen o K. Penderecki. Una vegada més ha estat el rèquiem, en el cas de G. Ligeti, el tipus de missa que de manera més intensa ha inspirat algun compositor.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Guerrero, Francisco
- Llorens i Cisteró, Josep Maria
- Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. IV: Missarum Liber Primus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1982
- Guerrero, Francisco
- Llorens i Cisteró, Josep Maria
- Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. VII: Missarum Liber Tertius, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1991
- Guerrero, Francisco
- Llorens i Cisteró, Josep Maria
- Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. V: Missarum Liber Secundus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1986
- Guerrero, Francisco
- Llorens i Cisteró, Josep Maria
- Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. VIII: Missarum Liber Quartus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1996
- Guerrero, Francisco
- Llorens i Cisteró, Josep Maria
- Müller-Lancé, Karl H.: Opera omnia, vol. IX: Missarum Liber Quintus, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1997